Keywords
plague
prevention
Consell de Cent
health
How to Cite
Abstract
Foreigners were a target of plague prevention policies in the early modern period. The implementation of mechanisms such as city lockdowns, health passes or quarantines was a standard procedure in the prevention of epidemics entering cities. This study examines Barcelona’s response to both foreign and local outbreaks, with a particular focus on the preventive mechanisms applied to foreigners. An analysis of plague prevention measures between 1629 and 1656 allows us to systematise how information was gathered, study certain behaviours, what restrictions and exceptions were imposed, and the overall strategies to keep the plague from reaching Barcelona.
References
AHCB, reg. delib. – Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), Municipal Archive, register of deliberations (reg. delib.).
AHCB, reg. ord. – AHCB, Municipal Archive, register of ordinances (reg. ord.).
Alfani, Guido (2013): Plague in Seventeenth-century Europe and the Decline of Italy: An Epidemiological Hypothesis. European Review of Economic History, 17, 408–430.
Alfaro Pérez, Francisco José (2020): Los concejos y la administración frente a las epidemias españolas de los siglos XVI y XVII. Una aproximación general. Revista de Demografía Histórica – Journal of Iberoamerican population Studies, 38, 3, 9–29.
Alfaro Pérez, Francisco José & Francisco Javier Marichalar Vigier (2020): La peste en España a mediados del siglo XVII (1647–1654). Medidas profilácticas y repercusiones com- erciales, Investigaciones de Historia Económica – Economic History Research, 16, 23–34.
Arrizabalaga, Jon (1991): La Peste Negra de 1348: los orígenes de la construcción como enfermedad de una calamidad social. Dynamis: Acta hispanica ad medicinae scien- tiarumque historiam illustrandam, 11, 73–118.
Arrizabalaga, Jon (1999): Discurso y práctica médica frente a la peste en la Europa Ba- jomedieval y Moderna. Revista de Historia Moderna, 17, 11–20.
Bamji, Alexandra (2019): Health Passes, Print and Public Health in Early Modern Europe. Social History of Medicine, 32, 3, 441–464.
Betrán Moya, José Luis (1990): Sociedad y peste en la Barcelona de 1651. Manuscrits, 8, 255–282.
Betrán Moya, José Luis (1993): La consolidación de la vuitena del morbo en la ciudad de Barcelona (1560–1600). Pedralbes: revista d’història moderna, 11, 631–642.
Betrán Moya, José Luis (1996): La peste en la Barcelona de los Austrias. Lleida, Editorial Milenio.
Betrán Moya, José Luis (2023): La pesta i l’assistència hospitalària a la Barcelona de l’època moderna. In: Zarzoso, Alfons & Barceló-Prats, Josep (eds.): Barcelona Hos- pitalària. La ciutat i els seus hospitals, segles XIV–XX. Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Betrán Moya, José Luis (2024): L’última gran epidèmia de pesta a la Barcelona moderna: el contagi de 1651–1653. Barcelona Quaderns d’Història, 28, 71–93.
BnF Gallica – Bibliothèque nationale de France (BnF), Gallica, https://gallica.bnf.fr/ac- cueil/fr/html/accueil-fr (last access: 2025-01-25).
Bruniquer, Esteve Gilabert (1885): Relació sumaria de la antiga fundació y cristianisme de la Ciutat de Barcelona y del Antich magistrat y govern dels magnifichs consellers y altres coses de honor y bellesa de la ciutat. Barcelona, Imprenta “la Renaixensa”.
Carta Arqueològica de Barcelona – http://cartaarqueologica.bcn.cat/3111 (last access: 2025-01-25).
Christensen, Peter (2003): “In these perilous times”: Plague and Plague Policies in Early Modern Denmark. Medical History, 47, 413–450.
Cipolla, Carlo (1976): Public Health and the Medical Profession in the Renaissance. Cambridge, Cambridge University Press.
Cipolla, Carlo (1981): Fighting the Plague in Seventeenth-Century Italy. Wisconsin, Uni- versity of Wisconsin Press.
Cipolla, Carlo (1986): Contro un nemico invisibile. Epidemie e strutture sanitarie nell’Italia del Rinascimento. Bologna, Il Mulino.
Clara, Josep (1982): La pesta del 1650. La desigualtat davant la mort i aspectes religiosos. Estudi General, 2, 165–188.
Corteguera, Luis R. (2005): Per al bé comú: la política popular a Barcelona, 1580–1640. Vic, Eumo.
Cristòfol i Escorsa, Pere (2020): La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651–1652). La crònica del governador Josep de Margarit i de Biure. Barcelona, Farell.
De Dios, Toni, Carrión, Pablo, Olalde, Íñigo, Llovera Nadal, Laia, Lizano, Esther, Pàmies, Dídac, Marqués Bonet, Tomas, Balloux, François, van Dorp, Lucy & Carles Lalueza Fox (2021): Salmonella Enterica from a Soldier from the 1652 Siege of Barcelona (Spain) Supports Historical Transatlantic Epidemic Contacts. iScience, 24, 9. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2589004221009895 (last access: 2025-01-23).
Dean, Katherine R., Krauer, Fabienne, Walløe, Lars, Lingjærde, Ole Christian, Bramanti, Barbara, Stenseth, Nils Christian & Boris V. Schmid (2018): Human Ectoparasites and the Spread of Plague in Europe During the Second Pandemic. Pro- ceendings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 115, 6, 1304–1309.
Di Renzo Villata, Maria Gigliola (2011): Il processo agli untori di manzoniana memoria e la testimonianza (ovvero ... due volti dell’umana giustizia). Acta Histriae, 19, 419-452.
Enrich Pola, Gracia (1993): La peste en Cataluña durante el siglo XVII: Su incidencia en la ciudad de Terrasa (1652) (PhD Thesis). Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona.
Forn i Salvà, Francesc (1993): Déu Nostre Senyor vulla alsar la mà de aquest asot del con-tagi: una aproximació a l’epidèmia de peste bubònica de 1650–1654 al terme del castell de Montpalau, al terme del castell de Palafolls i a Mataró. Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana.
Günzberg Moll, Jordi (1989): Las crisis de mortalidad en la Barcelona del siglo XIV. Revista de Demografía Histórica – Journal of Iberoamerican Population Studies, 7, 2, 9–36.
Henderson, John (2019): Florence Under Siege: Surviving Plague in an Early Modern City. New Haven (CT), Yale University Press.
Henderson, John (2020): The Invisible Enemy: Fighting the Plague in Early Modern Italy. Centaurus, 62, 263–274.
Marimon i Llucià, Maria Rita (2016): La incidència de la pesta sobre la revolta catalana de 1640–1652. Gimbernat, 66, 67–78.
Nadal, Jordi (1973): La población española (siglos XVI a XX). Barcelona, Ariel.
Newman, Kira L. S. (2012): Shutt Up: Bubonic Plague and Quarantine in Early Modern England. Journal of Social History, 45, 3, 809–834.
Newton, Hannah (2018): Misery to Mirth. Recovery from Illness in Early Modern Eng- land. Oxford, Oxford University Press.
Palmer, Richard John (1978): The Control of Plague in Venice and Northern Italy (PhD Thesis). Kent, University of Kent.
Peset, Mariano, La Parra, Santiago, Mancebo, María Fernanda, Peset, José Luis, Arquiola, Elvira, López, María Victoria & María Amparo Cervera (1975): La demografía de la peste de Valencia de 1647–1648. Asclepio, 26–27, 197–231.
Pojada, Patrici (2012): Comerciar a través dels Pirineus a l’època moderna. Una xarxa comercial entre Llenguadoc i Catalunya al segle XVII. Recerques, 65, 29–48.
Pojada, Patrici (2021): Els traginers al cor de les xarxes i les connexions comercials ros- selloneses de la segona meitat del segle XVII: In: Dantí, Jaume (ed.): Història connec- tada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI–XVIII). Barcelona, Rafael Dalmau.
Pullan, Brian (1999): Plague and Perceptions of the Poor in early Modern Italy. In: Ranger, Terence & Paul Slack (eds.): Epidemics and Ideas. Essays on the Historical Perception of Pestilence. Cambridge, Cambridge University Press.
Roca Cabau, Guillem (2018): Medidas municipales contra la peste en la Lleida del siglo XIV e inicios del XV. Dynamis, 38, 1, 15–39.
Roca Cabau, Guillem (2020): Ferits o infectes de pesta: La gestión de las epidemias en Lleida y Barcelona durante el siglo XVI. Revista de la CECEL, 20, 7–38.
Salas Vives, Pere (2002): Cordons sanitaris (Mallorca: 1787–1899). Gimbernat, 37, 55–82.
Sales, Núria (1989): Els segles de la decadència. Segles XVI–XVIII, Barcelona, Edicions 62.
Sanabre, José (1956): La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640–1659). Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.
Sans i Travé, Josep Maria (dir.) (1999): Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum V. Anys 1623 a 1644. Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Schwartz i Luna, Frederich & Francesch Carreras i Candi (1916): Manual de Novells Ardits vulgarment apel·lat Dietari de l’Antich Consell Barceloní. Vol. 15. Barcelona, Impremta d’Henrich i cia.
Slack, Paul (1985): The Impact of Plague in Tudor and Stuart England. New York, Oxford University Press.
Smith, Robert S. (1936): Barcelona “Bills of Mortality” and Population, 1457–1590. Journal of Political Economy, 44, 84–93.
Solà Colomer, Xavier (2021): L’epidèmia de pesta bubònica de 1650 a 1654 a Girona: tes- timonis sobre la malaltia i mesures de profilaxi. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 62, 273–312.
Udale, Charles (2022): Evaluating Early Modern Lockdowns: Household Quarantine in Bristol, 1565–1604. The Economic History Review, 1–27.
Ventura, Jordi (1984): Les equivalències monetàries oficials a Catalunya a principis de l’Edat Moderna. In: Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya (Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984. Actas). Barcelona, Universitat de Barcelona, 435–442.
Vilar Devías, Mercedes (1992): Las pestes del siglo XVII en Valencia. Su incidencia y repercusión en el Hospital General (1600–1700). Estudis: Revista de historia moderna, 18, 119–146.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.